Vosaltres o nosaltres

Deixa un comentari
Articles

Voteu vosaltres o votem nosaltres. Nosaltres, que ja hem votat, però si cal tornarem a fer-ho. Voteu vosaltres al Parlament i investiu Carles Puigdemont, com seria en qualsevol país que tingués un preu digne per la seva democràcia i sentit de la seva pròpia gràcia, o votem nosaltres el diumenge que més us plagui. O us taqueu les mans amb el mandat de les nostres urnes i protegiu l’ànima lliure i el cos lliure del país que se us demana de representar o farem de les nostres mans la sentència que ens falta.

Voteu vosaltres als vostres escons o votarem nosaltres als nostres col·legis i amb les nostres urnes. Ni per un moment us doneu a la tèrbola idea de creure ni remotament que aquestes urnes són vostres. Ni que les poseu vosaltres. Vosaltres les guardeu, les netegeu, les custodieu. Res més. No creieu per un instant que els escons són vostres. Però si sou setanta! Nosaltres som més de dos milions. Us posem allà nosaltres, amb la nostra dedicació permanent i el nostre enginy per salvar-nos els mots que després desprestigieu com si el país no tingués llibreries. Us posem allà, que hi érem abans que vosaltres i hi seguirem sent quan marxeu. Sou un simple contracte. Us tremolen les cames? Teniu por? Nosaltres no estem precisament tranquils: tenim pallassos cridats a declarar per delictes d’odi en una mostra d’odi.

Esteu cansats? Nosaltres no parem d’escriure i de recórrer el país fent el que no sabríeu fer vosaltres. Estimar-nos els camins. La pols, sobretot, la pols dels camins. Heu dut el país a un cos a cos entre la seva política i la supervivència. Quan us mireu al mirall no oblideu que us observen cinc segles amb tota minúcia de detalls. I que no podeu ser una rèmora, no podeu malmetre les herències, no sabríeu per on començar. Catalunya no la podeu canviar, ni tant sols modificar-la encara que sigui un moment. No la podeu enfonsar ni per un fugisser instant. Catalunya és molt més forta que vosaltres, entre la mare i els fills encara existeix una notable jerarquia. No oblidar-se de qui ve de què.

Voteu vosaltres en la tranquil·litat dels càrrecs que us hem donat -i així havia de ser i aquest era el pacte-, o votem nosaltres a les nostres urnes emetent el judici final, que ens pertoca -no per llei, sinó per força: força física. Ens vàrem empassar el 9N, vàrem acceptar el xivarri després de l’1 d’octubre -tot i una victòria rotunda- i us vàrem tornar a salvar el 21 de desembre. Ara voleu barallar-vos amb nosaltres? Fins on hem d’arribar? Ja direu.

Voteu vosaltres, investiu Puigdemont i signeu la pau amb nosaltres. O votem nosaltres i que guanyi el millor. No hi ha prou calma per a la nostra força: un dia els tribunals espanyols us semblaran diminuts castells de plastilina, insignificants homenatges als pàries de la Castella dels cavallers errants. No us ho diré més: voteu el president o ja podeu anar baixant les escales del Parlament cap a la porta, on hi veureu dos guàrdies uniformats, que són nostres. Els paguem. I acomiadeu-vos de la Ciutadella.

No hi tornareu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s